S’estén a l'Europa cristiana des del dels voltants del 600 fins a la fi de l’Edat Mitjana. En aquesta etapa el llatí és una llengua escrita i de cultura, les llengües parlades són les romàniques. Tot i així presenta alguns trets propis d'una llengua viva, com la creació de neologismes, l'acceptació de préstecs de les llengües romàniques o la presència de particularismes locals. Així doncs, el llatí conserva els usos cultes i orals: és la llengua de l'Església, la llengua en què es redacten els documents oficials i jurídics, la llengua en què s'ensenya, primer en els monestirs, després a les universitats. És a dir, una llengua internacional emprada per les comunitats culturals.

Els textos de dret, teologia, medicina i altres ciències s’escriuen fonamentalment en llatí i la literatura s'expressa en un principi en llengua llatina, pel que és fonamental el seu estudi per a la comprensió dels testimonis escrits que ens ha llegat la història. Cert és que també es requereix la paleografia per poder llegir els docuemnts, però sense el llatí les paraules transcrites serien buides de significat.

Des de la SCGHSVN ja fa temps que s’ofereixen cursos de llatí i des del 2012 està creat el seminari de llatí que treballa sobre diferents corpus documentals, a través dels quals estudien llatí medieval alhora que aprofundeixen en aspectes de la història a vegades poc estudiats en les universitats.