PREGUNTES I RESPOSTES PER A PRINCIPIANTS EN GENEALOGIA

 

1. Quant temps trigaré a fer la meva genealogia?

Depèn, de fet, de moltes coses o aspectes i és gairebé impossible de respondre amb exactitud, perquè hi ha molts casos o factors diferents. Considerem-ne alguns:

El temps i l'energia que hi dedicareu:
Teniu altres activitats o afeccions? Dedicareu tot el temps lliure en exclusiva a la genealogia?
Depeneu d'un sou? Sou jubilat? Quant temps lliure teniu? Etc.

La localització de les vostres arrels
Si viviu a la mateixa zona o comarca dels vostres avantpassats, us serà més fàcil d'anar a l'Ajuntament (Jutjat de Pau), a la parròquia, a l'arxiu comarcal o diocesà, més endavant. Si viviu lluny, només podreu fer recerques desplaçant-vos durant les hores lleures, matins o tardes, o durant les vacances. Si la zona o comarca que us interessa ha sofert incendis o destruccions a causa de les guerres, o altres incidents, les dificultats seran més grans. Malgrat tot, no us desencoratgeu!
Si alguns dels vostres avantpassats eren estrangers, la situació pot variar segons el país que fossin, de l'estat de conservació o situació dels fons dels arxius, dels vostres coneixements de la llengua en qüestió i de l'època de l'emigració, etc.

Les característiques de la vostra família
Si els vostres avantpassats estan tots concentrats en una mateixa zona geogràfica, les troballes seran evidentment més ràpides que si estan dispersats. Si alguns dels vostres avantpassats pertanyen a grans famílies, trobareu possiblement publicacions genealògiques que en parlin. Advertència: Cal comprovar totes les dades d'altri.

Quin tipus de genealogia voleu fer?
La genealogia ascendent només dels avantpassats que portin el vostre cognom (és la genealogia ascendent "agnàtica") que exigeix menys feina que la genealogia ascendent de tots els vostres avantpassats (és la genealogia ascendent per "quarters" - sistema Sousa-Stradonitz -).
La genealogia descendent és una tasca més vasta encara. Haureu identificat "x" parelles d'avantpassats. Establireu aleshores la seva descendència limitant-vos només a les persones que portin el cognom d'origen interessant-vos per totes, sigui quin sigui el seu cognom. De fet, segons les possibilitats que tingueu, "barrejareu" segurament aquests diferents objectius...

2. Quines despeses tindré per fer una genealogia?

Tindreu diferents tipus de despeses, de les quals algunes ben variables segons el marc de les vostres recerques (pròximes o a distància):

Articles de papereria: Llibretes, quaderns d'anelles, fulls, carpetes, dossiers, arxivadors, fitxes, bosses transparents, sobres...
Despeses d'informàtica (eventualment).
Despeses de fotocòpia/reproducció.
Despeses de correus i de comunicació (franqueig, telèfon, e-mail, fax).
Despeses de documentació: Un o diversos llibres d'iniciació i més endavant obres especialitzades.
Subscripcions a revistes de genealogia o de disciplines afins.
Despeses d'adhesió a alguna o més associacions genealògiques. L'adhesió sol incloure l'abonament al butlletí publicat per l'associació.
Despeses de recerca eventuals: a la Internet o honoraris d'un professional.
Despeses de desplaçament: cotxe propi o transport públic, restauració, allotjament...

3. Com puc començar a treballar a casa?

Podeu fer genealogia d'una certa manera

Primer marcant les vostres fotografies de la família i personals. D'aquí a uns decennis, apreciareu (i els vostres descendents també) tenir documents "històrics" de tal forma (data, lloc, identitats) que els podreu aprofitar fàcilment. No marqueu mai darrere una foto "Jo i la meva cosina a la vora del mar" sinó de forma llegible i permanent "Tamariu - juliol 1967 - Joan Colom i Vendrell amb/i Clara Puig i Font" Com més dades millor. Aprofiteu les reunions familiars o feu consultes amb la família, pares, avis, oncles, ties i cosins per prendre nota de tot ja que les informacions que us donin després les haureu de comprovar. Treballar per correspondència en la mesura que sigui possible utilitzant les possibilitats de la Internet i de la Web.

És molt convenient de mirar, catalogar i buidar totes les dades que ens interessen de la documentació que pot guardar la família, com ara: Còpies d'actes o partides, esqueles, recordatoris, carnets, llibres de família, escriptures de tota mena... Gairebé tots els papers porten dades i dates de persones.

4. Cal desplaçar-se? Es pot treballar per correspondència?

Efectivament, es poden fer els primers passos per correspondència demanant còpies (demaneu-les sempre literals) d'actes als Ajuntaments o als Jutjats de Pau (Registre Civil) però no oblideu mai que els jutjats tenen el deure de posar a la vostra disposició els seus arxius i donar-vos o enviar-vos còpies de les actes que demaneu. Cal, doncs, tenir paciència quan s'espera una resposta.
Les actes dels Jutjats a Espanya són gratuïtes, però a vegades cal pagar el franqueig. Els funcionaris no tenen per què fer les recerques per vosaltres (fora que tingueu la sort de trobar un apassionat per la genealogia). No abuseu, doncs, demanant desenes d'actes: si veritablement heu trobat "la bona parròquia/jutjat", procureu anar-hi personalment, i coneixeu el plaer de fer les descobertes in situ.
Sigueu pacient, discret i educat.
Les coses que demaneu millor que siguin escrites a màquina o impressora.
Cal que les dades i dates com més exactes millor en les vostres comandes.
Cal incloure els segells necessaris (cupons de resposta internacional per l'estranger) per encoratjar la resposta.
Pel que fa als Arxius Comarcals o Generals, ni envien còpies d'actes ni responen a preguntes. Hi haureu d'anar per trobar vosaltres mateixos la informació o haureu de trobar un corresponsal que us pugui fer la feina.

5. On cal anar a fer recerques?

No cal, generalment, en una primera fase:

Al Bisbat (Arxiu Diocesà o de la Catedral).
Als Arxius Nacionals, Generals, Comarcals o Locals.

Encara que aquestes institucions tinguin relació amb la genealogia, si no simplement primer cal anar als Jutjats (de Pau - Registre Civil-) o parròquies de les localitats on hàgiu localitzat els vostres avantpassats i els passos posteriors són en aquests altres llocs generalment. Informeu-vos sempre dels horaris, si fan vacances, sobre els fons que contenen. Aneu al directori de recerques per a internet en la notra web.

Mentre sou a la població, podeu visitar el cementiri, si és obert, i observeu les làpides, possibles monuments als caiguts, panteons... i potser hi trobareu rastre de persones que portin els cognoms que us interessen.

Als Arxius Comarcals (i als altres) podreu accedir-hi amb determinades condicions (en molts llocs cal acreditar-se amb una targeta d'investigador expedida pel Ministeri/Conselleria de Cultura). Allí mateix us poden informar. Per consultar els llibres notarials, per exemple, o lligalls antics que hi ha dipositats, generalment, els fons estan indexats i disposen d'inventaris o Guies que us permetran comprendre millor la seva ubicació i organització.

Al local de la SCGHSVN. És el moment de presentar-vos, tenir un primer contacte i sobretot descobrir la documentació especialitzada que disposareu ... si us feu soci.
Treballs dels socis (tesines).
Genealogies. Inventaris de cognoms. Nobiliària.
Llibres, publicacions, revistes, butlletins... de genealogia i de les ciències afins.
Etc.

6. Per quina genealogia començar?

Si teniu una branca de la família que freqüenteu regularment, comenceu les vostres recerques per aquesta branca, aprofiteu-vos del fet que encara hi hagi persones grans que us puguin informar per interrogar-les al màxim abans d'anar al jutjat, a la parròquia, als arxius públics o eclesiàstics.

Tot practicant amb aquest tipus de feina, aprendreu a organitzar-vos, a documentar-vos i a fer les preguntes encertades.

7. Fins on puc recular en la recerca de les meves arrels?

Fins al moment que ja no hi hagi ni arxius ni documents relatius a la nostra família i segons:

La vostra família
La seva localització geogràfica.
La seva història (migracions...)
L'estat dels arxius.
L'atzar (fill nat de pares incògnits, adopció... ).
La vostra tenacitat,
i etc.

Les diferències poden ésser grans.

Molts d'entre nosaltres arribem sense grans dificultats fins a principis del segle XVIII. D'altres - famílies notables - van molt més endarrera. D'altres no passen (sortosament no per totes les seves arrels!) d'aquest segle a causa que els arxius són destruïts, inaccessibles...

8. On puc trobar ajuda?

Al seti a la Web de la nostra Societat. Navegueu a les pàgines del nostre seti consulteu especialment les taules de costats i els cognoms recercats pels nostres "socinautes". En un bon llibre com ara el llibre de n'Armand de Fluvià, A la recerca dels avantpassats, excel·lent manual per a iniciar-se a la genealogia (si sabeu francès, pot interessar-vos també de la col·lecció Que sais-je? La généalogie de Jean-Louis Beaucarnot, Presses Universitaires de France, Paris, 1997, encara que no contempli directament la realitat catalana ni espanyola).

Més endavant, quan haureu fet els primers passos, sentireu segurament la necessitat de disposar d'algunes obres especialitzades o treballs especialitzats.

Subscriure's a una revista de genealogia Paratge, Hidalguía... Segurament no hi trobareu la resposta a les vostres preguntes concretes sobre la vostra família, però hi trobareu matèria per a enriquir la vostra cultura genealògica:

Genealogies, Nobiliària, Heràldica...
Història, biografies, bibliografia
Exposicions, reunions, congressos, noves publicacions
Informacions sobre les associacions
Informàtica (programes)...

9. Puc accedir a totes les actes? A tots els documents?

Simplificant la resposta, no és possible trobar les actes al Registre Civil anteriors al 1870 (en algunes poblacions les van iniciar abans (1840) i en altres després, però que se'n deia Registre Municipal). En algunes poblacions les van iniciar bastant després de 1870.

La documentació notarial no es pot consultar si no té 100 anys d'antiguitat. Tret que es refereixi a la vostra família. Aquestes mesures es prenen per a protegir la vida privada dels individus. Els documents notarials més interessants són, per exemple: Capítols matrimonials, testaments, compravendes, inventaris de béns, cartes de pagament de llegítimes, àpoques dotals... Si la família que cerqueu té o ha tingut propietats podeu demanar còpies literals al Registre de la Propietat (no anterior al 1861; i anteriorment a la Comptadoria d'Hipoteques creada l'any 1768), personalment, per a saber la transmissió de la propietat. Allí podeu trobar informació dels avantpassats que poden interessar. Cal saber les dades de la finca. Si la localitat que us interessa havia estat d'algun senyor (baronia, per exemple) aleshores també és bo consultar els capbreus per a seguir la possessió de la propietat.
Altres fons consultables, i amb la finalitat genealògica, són els padrons (o censos) que solen estar a l'Ajuntament, als arxius locals/municipals o comarcals.

10. Cal fer-se soci d'una societat genealògica?

Hom pot demanar-se si cal fer-se soci d'una Societat Genealògica?
Doncs, la resposta ha d'ésser: sí.
Per dissort a Catalunya (o Espanya) n'hi ha poquíssimes (A França, i en altres països, per exemple n'hi ha a centenars)

Per què cal ésser soci?
Podeu obtenir diversos avantatges:
Cursets d'iniciació a la genealogia, heràldica, nobiliària, paleografia...
Jornades de divulgació, conferències, exposicions...
Consulta de la biblioteca, materials, treballs dels socis...
Informàtica. Internet...
Butlletins, revistes, publicacions, informes
Taules de costats dels socis, llistats de cognoms...
Conèixer que fan els altres socis, assessoraments, intercanvis, cooperacions, etc.

11. Què és una llista de cognoms?

Advertència. Aquesta és una de les feines que a casa nostra encara s'ha fet molt poc.

Com hem dit més amunt encara hi ha molt poques societats genealògiques a Catalunya (i a la resta de l'Estat) i pràcticament no hi ha ofertes de llistes de cognoms per comprar o per intercanviar.
Només cal que visiteu alguna Societat estrangera per a veure la gran quantitat d'informació que hom pot consultar.

Fins i tot algunes vegades es diu de broma: Tots som cosins! I quan comparteixes les recerques t'adones que trobes cosins per tot arreu i per això és útil compartir les nostres troballes.

Els centenars d'avantpassats (pel període del qual disposem d'arxius) dels que descendim es retroben forçosament en els arbres genealògics de milers d'altres persones, i segurament en els de genealogistes que fan recerques com vosaltres mateixos, però dels quals no en coneixeu l'existència.

Des de més de fa deu anys, els cercles (estrangers) de genealogia fan un recompte, cada vegada més per mitjans informàtics, dels cognoms estudiats per cada un dels seus socis.

Això es fa certament basant-se en la col·laboració voluntària de cadascú. Encara hi ha massa investigadors que no comuniquen els cognoms que han estudiat:
per modèstia ("la meva recerca no està prou avançada"),
per ignorància ("no n'estava al corrent"),
per mandra ("no tinc temps"),
per bajaneria ("no sóc cosí de ningú")
o per egoisme ("és la meva feina i no la vull compartir amb ningú perquè són els fruits de la meva suor i del meu temps!").

Els que col·laboren voluntàriament i són actius aporten el que alguns en diuen també la seva "liste-éclair", una espècie de condensat de les recerques que duen a terme.

Les informacions corresponents a un cognom determinat solen ser les següents:

Cognom estudiat
Lloc geogràfic (municipi/província...), "forquilla de dates" (la data més antiga i la data més recent en les que el cognom és citat en el municipi esmentat) (a vegades) nombre de generacions conegudes del cognom, nom o codi de l'adherent/del participant.

Aquestes llistes de cognoms, classificades en general, estan disponibles al local de la societat (estrangera) i són publicades i venudes en forma de fullets o opuscles a vegades (i cada vegada més) es poden consultar en el servidor Minitel de la societat (estrangera) o des de no fa gaire en un o diversos servidors web.

Escriure's per correu o e-mail, simpatitzant, fer trobades durant les vacances, cadascú pot aportar les seves branques d'arbre i intercanviar-les. A continuació, hom es manté al corrent dels progressos respectius, de les noves troballes, hom es reparteix eventualment la feina i s'avança doncs més ràpidament en les recerques...

12. Què és un buidat o buidatge?

Advertència. Aquesta és una de les feines que a casa nostra encara s'ha de començar.
Vegem, més o menys, que fan a França i altres països.

Es parla també de "relació" o de "taules informatitzades".

Sabeu que des de 1870, a Espanya, (1792-1793 a França) en els registres de l'estat civil hi ha un estat de recapitulació anual dels actes inscrits en el curs de l'any. És el que es diu en general la taula anual.
Un estat comparable, però "cumulatiu de deu anys" i relligat, en general a part, també existeix. És la taula de decennis (a França). Aquestes dues taules es classifiquen en la major part dels casos en ordre alfabètic, i a vegades en ordre "abecedari" (les A juntes, però no forçosament en ordre alfabètic).
Consultar aquestes taules permet al funcionari de l'Ajuntament o Jutjat i a l'investigador guanyar temps per identificar una acta que es recerqui.
Això permet fullejar menys en els registres, ja que s'arriba més eficaçment a l'acta recercada.
Fora d'algunes excepcions (alguns curats tenien taules comparables), no existeix cap taula d'època per totes les actes anteriors a la Revolució Francesa, la qual cosa alenteix el progrés de les recerques i deteriora els documents a causa de la consulta més freqüent de les pàgines.
Els cercles genealògics han introduït, alguns des de fa molt temps, i el més sovint d'acord amb l'Ajuntament o amb els Arxius Provincials, operacions de buidatge sistemàtic.
Hi ha voluntaris, sovint jubilats, però també empleats "socials" (ex-C.E.S. etc.) que passen doncs dies, setmanes, mesos del seu temps lliure o de treball extraient de les pàgines dels registres les informacions essencials.
Aquestes nombroses informacions, inscrites durant anys en fitxes o quaderns escolars, s'introdueixen cada vegada més en ordinador, perquè siguin més fàcilment utilitzables.
Es tracten de forma prioritària, en general, les actes de matrimoni, considerades com les més riques en informacions.
Si alguns cercles no proposen encara aquests treballs més que en format paper - consultables al local o que poden ser comprats pels membres del cercle - , molts han afegit una oferta d'accés per (i alguns des de fa poc per la web). Alguns també venen CD-Roms.

L'estat de la llista de les parròquies i municipis buidats es publica regularment en els butlletins dels cercles de forma permanent als setis Minitel o a diversos setis de la web, entre ells Karolus o Geneaguide: liste des dépouillements . Els ingressos, a vegades gens negligibles, que s'obtenen d'aquestes consultes es reinverteixen en altres buidatges.

13. Quan es pot dir que una genealogia s'ha acabat?

Certament podeu parar la vostra feina genealògica quan vulgueu i recomençar-la fins i tot més endavant. Guardeu els resultats de la vostra feina i penseu també a assegurar-ne la "successió". Si per cada un dels vostres avantpassats i cosins anoteu les dates i llocs de naixement, de matrimoni i d'òbit, ja podeu estar orgullós quan hàgiu avançat diverses generacions.
Aquest treball, però, sens dubte, no és més que un esquelet. Proveu-hi de "posar carn" sobre aquest esquelet. Interesseu-vos per l'aspecte físic, el patrimoni, l'ofici, el poble de cada un dels vostres avantpassats, i cosins; i heus aquí que iniciareu de nou molts mesos de recerca.

Finalment i sobretot difongueu i publiqueu els vostres treballs. És una manera de enriquir-los (algun cosí us assenyalarà algun error o us donarà alguna precisió sobre un punt concret), i també és una manera de salvar-los.

14. Què fan els Mormons ? Em pot ser útil el seu treball?

Per a explicar-ho de forma simplificada, els Mormons (milers dels quals viuen a França) consideren que han de batejar i "segellar" els seus avantpassats i cosins segons el ritu de la seva Església, ja que no van tenir la oportunitat de conèixer les seves revelacions.

Cada mormó ha de fer doncs la seva genealogia per a identificar la seva família.

Els Mormons que tenen avantpassats i cosins a tots els continents han iniciat el 1938 (!) una empresa colossal de microfilmació (entre altres) per a salvaguardar i aprofitar els registres i arxius de tot el món.

No cal ser mormó per a consultar els microfilms que es troben a les biblioteques dels seus centres o per a encarregar-los a la central si no es troben a la vostra població.

En el nostre directori de recerques a Internet trobareu diferents enllaços molt profitosos.

15. Quins consells em donaríeu com a principiant?

Tenir paciència, tret d'alguna excepció. No fareu la vostra genealogia en unes poques setmanes i ben aviat trobareu dificultats. Superant-les és com sentireu més satisfaccions, que us sentireu més orgullosos de vosaltres mateixos i que us forjareu la vostra pròpia experiència.

Cal ser metòdic: classifiqueu i identifiqueu els vostres documents, marqueu les seves referències, el lloc i l'època que els heu treballat, etc.

Cal ser civilitzat i educat. No entreu com un "cow-boy" al Jutjat de Pau, a l'Ajuntament o als arxius públics o eclesiàstics, expliqueu el que feu, remercieu als qui us ajudin, procureu somriure o feu un petit present quan sigui oportú.

Cal ser discret. Procureu de no "ferir" a un parent de certa edat publicant la seva data de naixement (podeu tenir aquesta informació, però no donar-la a conèixer), dediqueu el temps necessari a escoltar els vostres interlocutors i mantingueu-vos a una prudent distància del que us diguin (i molta atenció a les històries de família).

Cal ser honrat, honest i rigorós. No us inventeu una ascendència prestigiosa, no menyspreeu a cap dels vostres avantpassats i no passeu per alt certs fets, tingueu el rigor d'un científic i no creieu més que el que veieu. Tampoc no comenceu la casa per la teulada, és a dir, creure que un senyor il·lustre que porta el mateix cognom que el vostre ja podeu comptar com a avantpassat vostre.

 

Associa't amb nosaltres

Gaudeix de descomptes en llibres i cursos. Rep a casa la revista Paratge i consulta els buidatges obtinguts pels nostres seminaris, grups de treball i socis

Top