L'adquisició d'un escut d'armes és un fet referible a una sola persona. Aquesta i els seus descendents - homes i dones - per línia masculina són els únics, en principi, que poden emprar-lo. Així, si a un determinat Puig, de Palafolls, li foren concedides unes armes determinades, ni els seus germans, ni el mateix pare, si viu, ni els oncles, i ni els cosins de cognom Puig, no tenen dret a fer-ne ús, i no cal dir que tampoc en tindran uns Puig originaris de Terrassa o de Sitges sense cap parentiu de sang amb l'agraciat amb l'escut. Per aquesta raó diem els heraldistes que no hi ha escuts de cognoms sinó escuts de llinatges o de famílies.

Aquesta és la raó per la qual hi ha diferents escuts de famílies diferents del mateix cognom Puig. Per desgàcia, però, hi ha força desaprensius que venen als incauts uns pretesos escuts dels seus cognoms, als quals no tenen cap dret perquè, amb tota seguretat, pertanyen a d'altres famílies homònimes.

Com arribar a saber si hom pertany a una d'aquestes famílies i, com a conseqüència, hom té dret a l'ús d'armes i de quines? El camí és molt semblant al genealògic: cal investigar la pròpia ascendència paterna fins a entroncar amb aquells que, legalment, van usar un determinat escut.

Dins l’heràldica hi ha tres classes d'esmalts:

a. Els metalls: N'hi ha dos: or i argent. Quan les armories són acolorides els dos metalls són figurats preferentment pel daurat i l’argentat, o, quan hom no els pot emprar, pel groc i el blanc.
b. Les colors: Són sis: gules (vermell), atzur (blau), sinople (verd), sable (negre), porpra (entre violeta, lila i morat) i ataronjat.
c. Els folres: Són combinacions d'esmalts, associats d'una manera convencional i estilitzada, que recorda les antigues pells o pelleteries amb les quals, als segles XI i XII, els combatents, a vegades, recobrien llurs escuts per tal de reforçar-los, protegir-los o decorar-los. Els més emprats són els "vairs" i els "erminis".