COM FUNCIONA EL MÓN.  LES RELLISCADES DE LA GENEALOGIA

Versión en castellano

Si retrocedíssim 35 generacions, cada un de nosaltres trobaria cinc milions d'avantpassats teòricament directes, encara que només hem heretat material genètic d'uns 7.000

ROLF Tarrach
Catedràtic d'Estructura i Constituents de la Matèria de la UB


Quan arribem a una certa edat, potser per la percepció creixent que tenim que la vida no és eterna, ens comencem a interessar pels nostres avantpassats. Molts ciutadans dediquen moltes hores i molta passió a l'exploració del seu arbre genealògic. Una senyora amb qui comparteixo cognom em va explicar que un cuiner de Jaume I el Conqueridor es deia com nosaltres. Però, ¿l'arbre genealògic és un arbre genètic? En altres paraules, quan ens remuntem a un avantpassat de fa 750 anys o unes 35 generacions, ¿quant de la nostra herència genètica prové d'ell?
La resposta més immediata s'obté suposant que rebem de totes les persones que apareixen al nostre arbre genealògic en 35 generacions de nosaltres la mateixa quantitat d'ADN. Recordant que tenim dos pares, quatre avis, vuit besavis i 16 rebesavis, arribem a 30.000 milions d'avantpassats, moltíssims més que persones han viscut mai simultàniament, i 10 vegades més que unitats elementals té el nostre ADN. Aquest creixement exponencial ja el va utilitzar Max Aub, amb un exquisit sentit de l'humor, com a demostració, espúria, que, com que només som 6.000 milions actualment, la població mundial de fet ha anat disminuint, en lloc d'augmentar com ens expliquen els demògrafs.
L'explicació correcta és: s'arriba per moltíssimes branques de l'arbre genealògic a les mateixes persones. O sigui, sempre procreem amb persones amb les quals, de manera més o menys llunyana, estem emparentats. A Islàndia, on tota la població procedeix essencialment de les 3.000 persones que van colonitzar l'illa fa 10 segles, aquest fenomen de consanguinitat encara és molt més acusat, igual que passa amb les famílies reials. L'arbre genealògic és en realitat una xarxa. Els demògrafs ens diuen que cinc milions de persones és una estimació més realista del nombre d'a- vantpassats que té un de nosaltres a 35 generacions de distància. Per tant compartim bastant menys d'una milionèsima part del nostre codi genètic amb l'avantpassat nostre. Això és poc, però és alguna cosa. El que passa és que en realitat i molt probablement no compartim res amb aquella persona.
Hi ha dues raons. La primera és que de les mares n'estem segurs, però no dels pares (només recentment les anàlisis genètiques permeten certificar l'autenticitat d'un pare). Es considera la xifra d'un 7% de pares biològics diferents dels legals. Si pugem 35 generacions per la línia paterna obtenim que no- més amb un 8% de probabilitat la connexió genètica no ha estat in- terrompuda per una relliscada d'alguna avantpassada. És a dir, gairebé segur que aquell avantpassat nostre genèticament no ho és. Ho deu ser un altre, però el desconeixem. Òbviament les branques genealògiques més maternes són més segures, però pel caràcter més volàtil del cognom matern sol ser més difícil localitzar-les.
La segona és menys humana, més científica i una mica més complexa. A l'analitzar el nostre ADN per conèixer el grau de barreja que ha patit l'ADN matern i patern de cada un dels nostres pares abans de transmetre'l als seus fills es descobreix que hi ha hagut només uns 50 intercanvis en cada un, de manera que l'ADN que heretem de la nostra mare i el nostre pare se subdivideix en uns 100 segments que alternativament provenen de les seves respectives mares i pares. És a dir, quan el material genètic que un individu heretarà dels seus pares es recombina en la meiosi per, mitjançant la fusió de les cèl.lules reproductives, donar lloc als fills, aquesta recombinació té lloc per mitjà de talls en unes cent localitzacions.
I, així, cada generació que ascendim afegeix uns 100 llocs aleatoris en què el material genètic canvia d'origen. Com que tenim un pare i una mare, això dóna, per a 35 generacions, uns 7.000 segments de material genètic que provenen de 7.000 persones, en lloc dels cinc milions de persones que trobaríem al nostre arbre genealògic.
L'arbre genètic és molt més esclarissat que el genealògic. La probabilitat d'haver heretat material genètic d'aquell avantpassat llu- nyà és molt petita; en fi, gairebé segur que aquell avantpassat ho és només en sentit jurídic, però no biològic. No oblidem, de totes maneres, que és la relació jurídica la que dicta les herències patrimonials, generalment més valorades que les genètiques.


ARTICLE
Noticia publicada a la pàgina 6 de l'edició de Diumenge, 23 de maig de 2004 de El Periódico 
ELS DIUMENGES

Associa't amb nosaltres

Gaudeix de descomptes en llibres i cursos. Rep a casa la revista Paratge i consulta els buidatges obtinguts pels nostres seminaris, grups de treball i socis

Top