L'heràldica és la que té per objecte l'estudi dels emblemes heràldics o armeries. Com a tal no ha nascut en un moment determinat sinó que és una cosa col·lectiva i es produeix gradualment. És un fenomen general arreu d'Europa en els segles XIII i  XIV i es basa en evidències molt sòlides a Espanya a mitjans del segle XII (Alfonso VII de Lleó i Ramon Berenguer IV a Catalunya).

Els emblemes heràldics individuals es feren aviat hereditaris i exclusius i llur ús es generalitzà al segle XIII, no només entre la noblesa (homes i dones) sinó també entre els eclesiàstics, els burgesos i fins tot els menestrals i pagesos.

Les armeries  són marques de distinció per diferenciar els individus, famílies i llinatges i van aparèixer poc a poc , a partir del segle XII. Van tenir molts suports diferents, es col·locaren en segells, en làpides sepulcrals, als vestits i a les robes i en tota mena d'objectes i de joies, a les cases i en molts altres llocs.

L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes-reis de La Corona d’Aragó. Es descriu com: “D'or, quatre pals de gules”. Aquest és un dels quatre escuts més antics d'Europa, ja que el primer document en el qual apareix és un segell del comte Ramon Berenguer IV , Princep d’Aragó, de l'any 1150 .La corona reial timbrant l'escut de Catalunya (o l'escut de Barcelona) és de la Corona d’Aragó Comte de Barcelona i rei d’Aragó.